dimecres, 5 d’octubre de 2011

La Gran O

La Gran O
Primera edició octubre 2011
Editorial Cruïlla
Premi de Novel·la juvenil Gran Angular


La Laura Bac és una escriptora consagrada entre el públic adolescent. Després d’haver fet una animació lectora en una escola, rep un email de l’Ona Castellví, una de les alumnes presents a la xerrada. La noia, que es presenta com una gran admiradora seva, li insinua que és una mica diferent de la resta de la gent. Això desperta la curiositat de la Laura, i comença una relació entre totes dues a través del correu electrònic. La noia es mostra sempre misteriosa i declara que se sent rebutjada per tothom. La Laura intenta descobrir quin problema té, però l’Ona amaga un secret inconfessable, no es deixa ajudar, i només es queixa que és una gran O. Què vol dir, això?


UN PETIT TAST

LA GRAN O




DIVENDRES
15/10/2010






Ona Castellví                                     15/10/2010
Per a Laura Bac                                   6: 10 PM




Bon dia Laura,

Aquest matí has estat a la meva classe però segur que no te’n recordaràs de mi. Hi havia molts nois i noies tot i que jo sóc una mica diferent. M’ha agradat molt allò que ens has explicat que hem de lluitar per atrapar els nostres somnis. De fet, tota tu m’agrades, vull dir allò que escrius i com ho escrius. Els teus llibres em tenen atrapada, si sabessis que la nit abans de veure’ns no vaig aconseguir dormir! Bé, ara ja ho saps... eeeh! ^ ^ 
Fa molt de temps que tinc pensat escriure’t, molt abans que al cole ens posessin un llibre teu com a lectura obligada, molt abans també que sabéssim que ens visitaries. Però pensava que els autors, tot i donar un lloc de contacte al web, mai contestàveu als emails, que si de cas teníeu a algú o altre contractat per respondre fent-se passar per vosaltres. Per això mai m’havia atrevit a escriure’t fins avui que ens has animat a fer-ho.
Tinc tantes coses a dir-te que no sé si podré. Tampoc si tinc cap dret a fer-ho, a molestar-te.
Tu tens milions de lectors, jo només una autora, tu.
Gràcies pel dia més feliç i inoblidable de la meva vida. Mira, potser això és tot el que m’atreviré a dir-te.

Petons !!!
Ona Castellví



Laura Bac                                     15/10/2010
Per a Ona Castellví                        10:02 PM



Benvolguda Ona,

El teu correu m’ha arribat al cor i m’ha fet riure, també. Sobretot quan m’has dit allò que teníem una persona encarregada de respondre els nostres emails... Hahahaha! Que bo! Ja m’agradaria ser tan rica i famosa que per poder mantenir el contacte amb els lectors via email hagués de pagar un “negre”. No, de debò, si tingués tants admiradors i lectors que em fos impossible respondre un a un els correus ja no us animaria a fer-ho, ni des del web, ni personalment. Per a un autor, almenys per a mi, el contacte amb vosaltres és com l’aplaudiment que reben els artistes acabada la funció. Un actor pot estar molt satisfet amb el seu treball, però si no nota el caliu del públic no se’n pot sentir satisfet. No vull dir tampoc amb això que només accepti alabances, les crítiques m’ajuden a créixer i a fer-ho millor.
Ja t’he explicat perquè m’has fet riure, ara anem a parlar de perquè m’has tocat el cor. El to del teu discurs és malenconiós i submís, com acceptant de bon principi una suposada inferioritat. Que si no em pots molestar? Que si no en tens cap dret?
Ona, escolta bé, ets tu qui ha començat aquesta comunicació epistolar, i si vols continuar has d’acceptar-te com ets i tractar-me de tu a tu. Què em diries si jo et preguntés a tu si tinc dret a molestar-te? A preguntar-te què són aquestes coses de les quals em volies parlar i no t’has atrevit a dir?
Ona, de debò, explica’m tot el que sentis necessitat de contar-me perquè et prometo que t’escoltaré.

Petonets,
Laura Bac.
Ps/ Per cert, ja m’agradaria tenir milions de lectors, ja...







Laura Bac                                     15/10/2010
Per a Ona Castellví                        10:06 PM



He oblidat preguntar-te per què dius que ets una mica diferent.


Laura,





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada